Es Pla 2 Montaura 1

Ni el més pessimista aficionat podria sospitar la decepció soferta en la tarda del dissabte. El Pla va guanyar a un Montaura que va quallar un un partit per oblidar, amb una primera part molt fluixa i una horrible segona part en la qual no va saber competir. Els nostres es van mostrar destarotats en la construcció del joc d'atac durant tot el partit i amb enormes llacunes defensives. Per descomptat, a poc es pot aspirar quan no es realitzen jugades trenades en l'atac i s'ofereixen tantes concessions en defensa.El partit va ser avorrit, mancat de ritme i amb poques ocasions de gol, però les ganes les va posar l'equip local, els nostres des del primer moment, excepte en els cinc primers minuts i al principi de la segona part, es van limitar a estar en el camp i van ser incapaços de superar la primera línia de pressió, el centre del camp no funcionava, la defensa estava nerviosa ,lenta i imprecisa, la davantera per la seva banda amb prou feines va existir en la primera part i en la segona després dels canvis, semblava que anava a millorar però va anar solament un miratge.



En la primera part, els nostres amb prou feines van tenir ocasions de gol, però tampoc van passar excessius problemes defensius. En la segona part malgrat posar-nos per davant en el marcador, i, tenir posteriorment una altra clara ocasió, no vam ser capaces de marcar el ritme de partit i vam fer que els rivals es creixessin, ens acorralessin i es portessin el partit amb total justícia.


La jornada ha resultat decebedora, ens havíem acostumat perillosament a les victòries, encara que no es jugués excessivament bé, les ganes les posàvem nosaltres i així aconseguíem treure endavant els partits encara que no realitzéssim un bon joc. Però en els dos últims partits es va sortir al camp amb un complex d'inferioritat o amb una excessiva responsabilitat per voler seguir mantenint la fantàstica classificació i el bon joc realitzat fins al moment, el que no hem de fer és sortir al camp preocupant-nos excessivament del rival, hem de desenvolupar el nostre joc i hem de córrer, lluitar i no desanimar-nos, per que sinó, els pitjors enemics som nosaltres mateixos, cal seguir competint, almenys amb dignitat, amb el cap alt, sense discussions entre els jugadors, sent un equip des del primer minut i fins al xiulet final, seguint les instruccions que es donen des de la banqueta i no intentant resoldre els partits individualment.


Tot això, ha estat un miratge, una mala ratxa, tots els equips tenen mals moments i el nostre ha passat en aquests dos partits, creu i ratlla, la setmana que ve hem d'exhibir el nostre millor joc, les nostres ganes i el nostre afany de superació per tornar a entrar en la lluita per ser el gran equip que realment som.

Amunt Montaura