No cap cap dubte que tots els pares, volem sempre el millor per als nostres fills, però moltes vegades la forma en què ho pretenem aconseguir no és la més adequada o la més eficaç. En l'esport d'iniciació i de formació, és fonamental la col•laboració entre els pares i l'entrenador que dirigeix a un grup de joves no només formant-los esportiva, sinó també humana i socialment.
Tots hem vist com resulta difícil per a molts pares tenir unaactitud que afavoreixi el treball de l'entrenador, els costa mantenir una relació adequada amb ells i fins i tot mantenen una posició que perjudica el desenvolupament i la millora dels seus fills. Per tant, és important, que els pares coneguem el paper que han d'assumir quan tenen un fill que practica un esport. Per a això, hi ha dues postures que s'han de tenir clares, per poder ajudar en aquesta feina a tots els entrenadors i persones que amb ells col•laboren:
-La primera d'elles és, mantenir una actitud de SUPORT sobre els jugadors, eliminant les crítiques negatives, tant a casa com en els partits, i tenint amb ells una actitud comprensiva. És important, no posar sobre ells la nostra expectativa, i voler que siguin el que nosaltres no varen ser en l'esport.
Resulta evident, que per a les persones adultes, acostumades a la competitivitat, el guanyar ho és tot. Però en l'esport d'iniciació els pares han de mantenir una actitud d'interès per l'activitat que es realitza, posant èmfasi en l'esforç i el gaudí més que en el resultat, i amb això, resulta igual d'important anar a les competicions i activitats externes a l'esport que s'organitzin perquè els nostres fills vegin el nostre interès i gust per les activitats que realitzen.
-La segona actitud que ha de prendre un pare, i no solament en el cas de l'esport, és la de servir de MODEL dels seus fills. Servir de model, tant en la seva relació amb l'entrenador, com al seu comportament durant els partits.
És important mantenir una actitud comprensiva cap al treball de l'entrenador, posar-se en el seu lloc i comprendre que no és agradable deixar sense jugar a algú. L'entrenador té el comandament en el partit i els pares no han d'exercir ordres des de fora del camp, per a això està sempre l'entrenador.
És fonamental deixar-li treballar i confiar en ell i en la seva feina. Això no significa que no sorgeixin discrepàncies, que poden ser solucionades amb el diàleg amb l'entrenador o amb el coordinador del Club.
Un altre aspecte que cal cuidar i que més tard es veurà reflectit al comportament dels joves futbolistes, és l'actitud durant els partits. Així que cal evitar els insults i gestos despectius amb els contraris i amb l'àrbitre, si volem joves educats, cal començar per donar-los l’exemple amb la nostra pròpia actitud. Evitar criticar al nostre equip, per no menysprear la seva autoestima i el seu ànim per fer esport.
No sempre resulta fàcil tenir en compte tots aquests aspectes i consells, però igual que els joves esportistes entrenen cada dia, nosaltres hem d’esforçar-nos per canviar les nostres actituds i comportaments, per poder tenir uns esportistes, i uns fills, que gaudeixin amb el seu esport, respectin als seus adversaris i siguin per a nosaltres motiu d'orgull i satisfacció.
Llegir més...
Tots hem vist com resulta difícil per a molts pares tenir unaactitud que afavoreixi el treball de l'entrenador, els costa mantenir una relació adequada amb ells i fins i tot mantenen una posició que perjudica el desenvolupament i la millora dels seus fills. Per tant, és important, que els pares coneguem el paper que han d'assumir quan tenen un fill que practica un esport. Per a això, hi ha dues postures que s'han de tenir clares, per poder ajudar en aquesta feina a tots els entrenadors i persones que amb ells col•laboren:
-La primera d'elles és, mantenir una actitud de SUPORT sobre els jugadors, eliminant les crítiques negatives, tant a casa com en els partits, i tenint amb ells una actitud comprensiva. És important, no posar sobre ells la nostra expectativa, i voler que siguin el que nosaltres no varen ser en l'esport.
Resulta evident, que per a les persones adultes, acostumades a la competitivitat, el guanyar ho és tot. Però en l'esport d'iniciació els pares han de mantenir una actitud d'interès per l'activitat que es realitza, posant èmfasi en l'esforç i el gaudí més que en el resultat, i amb això, resulta igual d'important anar a les competicions i activitats externes a l'esport que s'organitzin perquè els nostres fills vegin el nostre interès i gust per les activitats que realitzen.
-La segona actitud que ha de prendre un pare, i no solament en el cas de l'esport, és la de servir de MODEL dels seus fills. Servir de model, tant en la seva relació amb l'entrenador, com al seu comportament durant els partits.
És important mantenir una actitud comprensiva cap al treball de l'entrenador, posar-se en el seu lloc i comprendre que no és agradable deixar sense jugar a algú. L'entrenador té el comandament en el partit i els pares no han d'exercir ordres des de fora del camp, per a això està sempre l'entrenador.
És fonamental deixar-li treballar i confiar en ell i en la seva feina. Això no significa que no sorgeixin discrepàncies, que poden ser solucionades amb el diàleg amb l'entrenador o amb el coordinador del Club.
Un altre aspecte que cal cuidar i que més tard es veurà reflectit al comportament dels joves futbolistes, és l'actitud durant els partits. Així que cal evitar els insults i gestos despectius amb els contraris i amb l'àrbitre, si volem joves educats, cal començar per donar-los l’exemple amb la nostra pròpia actitud. Evitar criticar al nostre equip, per no menysprear la seva autoestima i el seu ànim per fer esport.
No sempre resulta fàcil tenir en compte tots aquests aspectes i consells, però igual que els joves esportistes entrenen cada dia, nosaltres hem d’esforçar-nos per canviar les nostres actituds i comportaments, per poder tenir uns esportistes, i uns fills, que gaudeixin amb el seu esport, respectin als seus adversaris i siguin per a nosaltres motiu d'orgull i satisfacció.
