El partit dels nostres ha estat absolutament lamentable ja que abans del minut vint de la primera part el marcador assenyalava un 2-0 a favor dels locals. Amb l’1-0 varem tenir alguna oportunitat però varem estar molt lents en la definició. La defensa, excepte el nostre porter, va ser el pitjor que he vist al llarg de la temporada, no hem de lliurar a cap d'ells de tal fet (pèssima col·locació, lentitud en tot i actitud estrepitosament baixa). El davanter centre local s'ha permès tot tipus de jugades, fins i tot quan a causa de la falta de col·locació era marcat a l'embalum per tres dels nostres jugadors. Algú podria pensar que era un crack, doncs no, era un jugador normal, al que de poc li fem internacional.
En el centre, érem una espècie de gallines corrent pel camp a les quals els han tallat el coll. Amuntegats,sense sortida i sense idees. Ells en canvi, barallaven pilota a pilota molt especialment després d'aconseguir els seus gols.
La nostra davantera semblava una guerra d'escamots, ningú feia res amb sentit. No feiem quasi cap arribada, ni cap jugada de perill, les poques ocasions que varem jugar la pilota al terra varem crear perill.
El concepte d'equip no existia, varem acabar la primera part amb un 3 a 0 en contra,quasi res.
Pensàvem que la xerrada del vestuari portaria noves llums als nostres jugadors. Desafortunadament per als nostres colors tot seguia igual o pitjor, en vuit minuts ens havien fet dos gols més.
L'apel·latiu que tan freqüentment s'usa en el futbol per a denominar a un mal equip, és una banda, ens ho hem posat a nosaltres mateixos, però a més li afegiríem la sensació de que era un partit perdut abans de començar-lo.
Això sí, algun dels jugadors dirà que varem tenir dues ocasions a la primera part, algun tir d’en Bernat i d’en Guillem, etc.
En resum, amb els resultats haguts en la jornada i si haguéssim fet les coses bé, estaríem a dalt de la classificació. Fins i tot podríem haver tornat a la lluita pel liderat. La realitat és que amb aquesta actitud no guanyarem a ningú dels de la part alta de la classificació i potser tirem per terra el fet fins a ara. En les dues últimes cròniques, havia avanços del que estava començant a succeir.
Esper que em lleveu la raó en els pròxims partits. Com dirien els cronistes taurins,el bou fins a la cua és bou i com a tal cal bregar-lo. La vedella que torejàvem avui ens ha donat molts revolcons i gairebé ens la manen al corral per falta de toreros.
La persistència i bon fer en els entrenaments és el secret de tot. Si no és així, res surt mitjanament bé.
Penya Arrabal 6 Montaura 1
