Son Ferrer 2 Montaura 1

Varem sortir molt adormits,i això es paga. En la primera part als 5 minuts en una greu errada defensiva ens varen fer l’1 a 0 i al minut 20 el 2 a 0, en una jugada en la qual el davanter del Son Ferrer es va desfer de tots els jugadors del Montaura que li varen sortir al pas, en poques paraules una primera part per oblidar, en la que no varem crear cap ocasió clara de gol i en la que las errades varen esser més nombroses que els encerts. A la segona part va ser una altre història, però ja s’havien de remuntar 2 gols, se va sortir a per el partit, però sense massa ordre, ni ofensiu ni defensiu, varen prevaler les individualitats per damunt del joc col•lectiu i així es molt difícil guanyar un partit,contra un equip que es defensava amb ordre i sortia al contracop creant perill. Hi havia massa nirvis en els nostres jugadors, massa discussions i poca ajuda entre ells.

En el minut 25 de la segona meitat, en Pere Antoni va fer el 2 a 1, el Montaura va seguir pressionant ,però,sense massa encert.
A la fi, una derrota que ens col•loca en una dinàmica de la que em de sortir el mes prest possible per continuar tenint opcions de aconseguir l’ascens.
Llegir més...

Son Ferrer 2 Montaura 1





Llegir més...

Penya Arrabal 6 Montaura 1

El partit dels nostres ha estat absolutament lamentable ja que abans del minut vint de la primera part el marcador assenyalava un 2-0 a  favor dels locals. Amb l’1-0 varem tenir alguna oportunitat però varem estar molt lents en la definició. La defensa, excepte el nostre porter, va ser el pitjor que he vist al llarg de la temporada, no hem de lliurar a cap d'ells de tal fet (pèssima col·locació, lentitud en tot i actitud estrepitosament baixa). El davanter centre local s'ha permès tot tipus de jugades, fins i tot quan a causa de la falta de col·locació era marcat a l'embalum per tres dels nostres jugadors. Algú podria pensar que era un crack, doncs no, era un jugador normal, al que de poc li fem internacional.
En el centre, érem una espècie de gallines corrent pel camp a les quals els han tallat el coll. Amuntegats,sense sortida i sense idees. Ells en canvi, barallaven pilota a pilota molt especialment després d'aconseguir els seus gols.
La nostra davantera semblava una guerra d'escamots, ningú feia res amb sentit. No feiem quasi cap arribada, ni cap jugada de perill, les poques ocasions que varem jugar la pilota al terra varem crear perill.
El concepte d'equip no existia, varem acabar la primera part amb un 3 a 0 en contra,quasi res.
Pensàvem que la xerrada del vestuari portaria noves llums als nostres jugadors. Desafortunadament per als nostres colors tot seguia igual o pitjor, en vuit minuts ens havien fet dos gols més.
L'apel·latiu que tan freqüentment s'usa en el futbol per a denominar a un mal equip, és una banda, ens ho hem posat a nosaltres mateixos, però a més li afegiríem la sensació de que era un partit perdut abans de començar-lo.
Això sí, algun dels jugadors dirà que varem tenir dues ocasions a la primera part, algun tir d’en Bernat i d’en Guillem, etc.
En resum, amb els resultats haguts en la jornada i si haguéssim fet les coses bé, estaríem a dalt de la classificació. Fins i tot podríem haver tornat a la lluita pel liderat. La realitat és que amb aquesta actitud no guanyarem a ningú dels de la part alta de la classificació i potser tirem per terra el fet fins a ara. En les dues últimes cròniques, havia avanços del que estava començant a succeir.
Esper que em lleveu la raó en els pròxims partits. Com dirien els cronistes taurins,el bou fins a la cua és bou i com a tal cal bregar-lo. La vedella que torejàvem avui ens ha donat molts revolcons i gairebé ens la manen al corral per falta de toreros.
La persistència i bon fer en els entrenaments és el secret de tot. Si no és així, res surt mitjanament bé.
Llegir més...

Penya Arrabal 6 Montaura 1

                             
src=
Llegir més...

Montaura - Xilvar






Llegir més...

Crònica

En aquesta societat que ens ha tocat viure, potser hi ha una sèrie d'aspectes que se m'escapen de les mans. Els que tenim fills que han nascut després dels 90,potser varem ser esclaus dels nostres pares,però ara ho som dels nostres fills,i quan parlem amb ells se'ns escapa la seva forma de pensar. L'augment de la violència és un fet que ha crescut vertiginosament, almenys des de la meva opinió i possiblement es degui al fet que els pares d'avui, dediquem menys temps als nostres fills, tal vegada per el estres que envolta la nostra forma de vida, per la televisió actual que no és la mateixa que nosaltres teníem,o simplement per l'educació que estem donant als nostres fills que no és l'adequada, per que la qual ens varen donar a nosaltres, diuen els nostres fills que aquesta esta antiquada.


En el futbol, i més en el futbol base, aquest augment de la violència és un fet que es repeteix desgraciadament cada setmana. I jo em demano, que estem esperant? Quantes bregues hem de necessitar per a actuar?Perquè no es prenen mides per part de totes les institucions implicades? Tan complex és ser dràstic en una situació que se’ns escapa de les mans? Possiblement, des de la meva humil opinió com aficionat i com pare i sempre parlant a nivell general,perquè en el món del futbol hi ha gent molt valida, cada cap de setmana l'escenari en el qual s'ajunta la major concentració de dolentes maneres i una competitivitat tan extrema com absurda sigui en els camps de futbol. Cada setmana escoltem o llegim en els mitjans de comunicació incidents com agressions a àrbitres, bregues, agressions entre jugadors. Quan un va a una de les nombroses instal•lacions que posseïm amb la intenció de veure un espectacle esportiu, arribem a veure a nins als que els arriba els calçons de l'equipatge als genolls, que aquest dia juguen un partit important perquè es juguen ser primers o classificar-se entre els millors. El seu entrenador els ha estat motivant tota la setmana, arriba el començament del partit i el nin està boig d'alegria, se sent orgullós que tots li estiguem mirant amb el seu equipatge i aplaudim a la sortida del vestuari. Arriba el moment de tocar la seva primera pilota, la seva primera intervenció i té una emoció que li envaeix, vol xutar i surt malament, i, de cop i volta, com si tinguessin ressorts en el darrere, i, s'escolten dues veus: la primera és la de l'entrenador que li diu que se centri, la segona és del seu pare, sí, el seu pare, el qual li va cercar equip, li va comprar les botes, li duu a tots els entrenaments amb cotxe, li compra el seu refresc quan acaba d'entrenar, la seva frase és curta però molt explícita: " A què has vingut, a jugar o a fer el gandul,mou-te?"

A partir d'aquí aquest nin no va a tornar a gaudir més del partit, ja va a intentar fer tot el possible per a agradar al seu pare, però fent això no s'agrada a si mateix, ja no és feliç fent el que més li agrada. Aquest esport ja no és el que ell creia, i se li va inculcant crispació, dolentes maneres; ell creia que això era un joc, però s'està adonant des de tan petit que això va més enllà. Per això crec que hem de deixar que el futbol segueixi sent el seu hobby no la seva preocupació. I crec que el problema es pot començar a eradicar des dels mateixos clubs i la pròpia federació. Com?, molt senzill: pensem a tenir en els nostres clubs persones per sobre de tot, de res serveix tenir un tros de futbolista, si cap de setmana sí i cap de setmana també me l'embulla, ja sigui pel propi futbolista o pels seus pares, però clar, la solució no està en deixar-lo anar a altre club, perquè el problema persisteix, aquí és on ha d'intervenir la federació, fabricant bases de dades, on nois amb més d'un incident en el seu haver hagin de tenir càstigs exemplars, segurament reduiríem la violència en el futbol considerablement. No vull ser pessimista davant aquesta situació, però no podem creuar-nos de braços i escoltar com he escoltat, "el futbol és així". No senyors, ho estem fent així o estem deixant que ho facin així, estem a temps de poder gaudir d'un espectacle tan bonic com net. Futbol net i sense violència.
Llegir més...

La Real 0 -Montaura 2






Llegir més...

La Real 0 -Montaura 2

El Montaura ha superat sense problemes a la Real de La Union al partit disputat aquest dissabte al vespre al camp de la Real. Els cadets s'han imposat per 0 gols a 2 en un partit que han dominat de cap a peus i on en Toni Miquel,el nostre porter, ha estat un espectador de luxe.

El partit no ha tingut massa història, en la primera part el Montaura a tingut moltes ocasions de gol però la pilota no volia entrar,a vegades per mala punteria dels davanters i altres per la bona actuació del porter local.

Als minuts 5 , 7 i 12 de la segona meitat,en Josep Grau va tenir tres ocasions consecutives,en las que va quedar tot sol davant el porter,però la pilota no volia entrar. A la fi,al minut 20, arribava el primer gol, obra d’en Jaume Grau desprès d’un rebuig en un jugador local. El segon gol arribava després d'una treballada i ràpida jugada tècnicament molt ben executada per par d’en Simó que va rematar en Cifre.

El partit estava trencat i totalment sentenciat. Per si no n'hi havia prou ,el Montaura seguia trenant bon joc i disposant de molt clares ocasions de gol.


Una victòria important que mantén als cadets en la quarta posició a la espera dels dos pròxims partits, contra el Murense i La Penya Arrabal, primer i segon classificat respectivament, a on veurem les possibilitats reals dels nostres jugadors de pujar de categoria.
Llegir més...